Pierre Hadot
Iñaki Martínez Ortigosa
Pasta de Dibuix
211
2022
Aquesta obra recull una sèrie de converses amb Pierre Hadot en la seva vellesa. El conjunt de les reflexions presentades conforma un valuós testimoni de la seva trajectòria vital i intel·lectual, que, aprofitant el format entrevista, s’expressa aquí d’una manera directa i planera. Això sí, sense perdre l’agudesa i el rigor que sempre l’han caracteritzat i que el converteixen en un dels grans historiadors de la filosofia que ha donat el segle XX.
La filosofia antiga no és discurs, o no és només discurs, és sobretot pràctica. Aquesta ha estat una de les grans contribucions d’aquest historiador de la filosofia francès. Pertànyer a una escola filosòfica de l’Antiguitat suposava, sobretot, familiaritzar-se amb la pràctica d’exericis espirituals que ajudaven a adoptar una manera (filosòfica) de viure.
Gran coneixedor de pensadors antics com Sòcrates, Marc Aureli i Epictet però també moderns, com Montaigne, i contemporanis, com Wittgenstein, en la seva dilatada carrera, Hadot ha sabut moure’s igual de bé per les inabastables i solitàries profunditats bibliogràfiques així com pels medis de la docència, arribant a ser professor a L’École pratique des hautes études i al Collège de France.
Els conductors de les entrevistes són Jeannie Carlier, professora a l’École des Hautes Études de París que ha publicat assaigs sobre filosofia i pràctiques religioses a l’Antiguitat tardana i que és especialista en neoplatonisme, i Arnold I. Davidson, professor a la Universitat de Chicago, codirector durant molts anys de la revista Critical Enquiry i autor de textos sobre filosofia francesa contemporània, des de Jankélévitch i Lévinas fins a Canguilhem i Foucault.